Entenc per terme vida el qual fa referència a cossos formats per matèria orgànique que les podriem classificar en vegetals, animals, fongs... amb la capacitat de nexe, crex, reproduir-se i mori, aixi entenent que la vida genera vida.
En resum entenc la vida com un sicle continu.
lunes, 18 de enero de 2010
domingo, 29 de noviembre de 2009
Contactes entre plaques
Les plaques es mouen a causa de les corrents de convecció que es produeixen a l'astenosfera, aquestes corrents poden trencar una placa i separar els fragments i també poden fer xocar una placa contra una altre. Aquests límits entre plaques són molt importants perquè són on té lloc la major part dels processos interns de la Terra.
Es distingeixen tres tipus de límits:
Límits divergents o límits constructius: Té lloc una separació de plaques, que facilita el trencament dels continents i la formació d'oceans per l'ascens de material rocós fos procedent de l'interior de la Terra.
-Si té lloc a una placa oceànica es forma una Dorsal oceànica. formació d'oceans
-Si té lloc a una placa continental es forma una Zona de Rift--- trencament d'un continent
Límits convergents o límits destructius: Es produeix una col.lisió entre plaques. El moviment d'aproximació entre dues plaques pot ser de dos tipus:
Zona de subducció.
-Zona de subducció.- Es caracteritza perquè la litosfera oceànica s'ensorra sota la litosfera continental formant serralades amb volcans. Si les dues plaques que xoquen presenten litosfera oceànica es produeixen les fosses oceàniques.
-Zona d'obducció.- Es produeix quan una litosfera continental xoca amb altra litosfera continental i origina una serralada.
La fricció entre les plaques és l'origen d'alguns terratrèmols, així com de l'aparició de l'activitat volcànica ja que en aquest punt el gruix de litosfera és menor. És l'origen de l'anomenat anell del foc.
Límits transformants: Té lloc un moviment lateral de les plaques que genera una forta fricció i activitat sísmica. Normalment s'hi formen falles.
Es distingeixen tres tipus de límits:
Límits divergents o límits constructius: Té lloc una separació de plaques, que facilita el trencament dels continents i la formació d'oceans per l'ascens de material rocós fos procedent de l'interior de la Terra.
-Si té lloc a una placa oceànica es forma una Dorsal oceànica. formació d'oceans
-Si té lloc a una placa continental es forma una Zona de Rift--- trencament d'un continent
Límits convergents o límits destructius: Es produeix una col.lisió entre plaques. El moviment d'aproximació entre dues plaques pot ser de dos tipus:
Zona de subducció.
-Zona de subducció.- Es caracteritza perquè la litosfera oceànica s'ensorra sota la litosfera continental formant serralades amb volcans. Si les dues plaques que xoquen presenten litosfera oceànica es produeixen les fosses oceàniques.
-Zona d'obducció.- Es produeix quan una litosfera continental xoca amb altra litosfera continental i origina una serralada.
La fricció entre les plaques és l'origen d'alguns terratrèmols, així com de l'aparició de l'activitat volcànica ja que en aquest punt el gruix de litosfera és menor. És l'origen de l'anomenat anell del foc.
Límits transformants: Té lloc un moviment lateral de les plaques que genera una forta fricció i activitat sísmica. Normalment s'hi formen falles.
Tipus de plaques tectóniques
Segons l'estructura que tenen les plaques es distingeixen dos tipus.
Plaques continentals o mixtes: Presenten litosfera continental i litosfera oceànica. Inclouen els continents i una part dels fons oceànics.
Plaques oceàniques: Presenten únicament litosfera oceànica. Es troben només sobre fons oceànics.
Aquestes plaques es mouen a diferents velocitats; les més lentes poden arribar a desplaçar-se 1 o 2 cm/any i les més ràpides de l'ordre de 10 cm/any. En aquests desplaçaments es produeix un xoc i una fricció en els seus límits, trencant-se en el punt on la deformació supera la resistència de la roca. A causa d'aquesta ruptura es genera una pertorbació en forma d'ones, que són les que constitueixen els terratremols.
Aquestes ones sísmiques o vibracions que s'alliberen sobtadament representen l'energia que s'ha anat acumulant al llarg dels anys. La ruptura o discontinuïtat de la roca rep el nom de falla i el punt on es produeix la ruptura es denomina hipocentre. El punt localitzat sobre l'escorça terrestre s'anomena epicentre.
Litosfera oceànica: Es aquella que està formada per escorça oceànica i una part del mantell superior. Constitueix els fons dels oceans i té un gruix mitjà de 65 Km, excepte a les Dorsals oceàniques on el gruix és menor.
Litosfera continental: Està formada per escorça continental i una part del mantell superior. Constitueix els continents i té un gruix mitjà de 120 Km
Plaques continentals o mixtes: Presenten litosfera continental i litosfera oceànica. Inclouen els continents i una part dels fons oceànics.
Plaques oceàniques: Presenten únicament litosfera oceànica. Es troben només sobre fons oceànics.
Aquestes plaques es mouen a diferents velocitats; les més lentes poden arribar a desplaçar-se 1 o 2 cm/any i les més ràpides de l'ordre de 10 cm/any. En aquests desplaçaments es produeix un xoc i una fricció en els seus límits, trencant-se en el punt on la deformació supera la resistència de la roca. A causa d'aquesta ruptura es genera una pertorbació en forma d'ones, que són les que constitueixen els terratremols.
Aquestes ones sísmiques o vibracions que s'alliberen sobtadament representen l'energia que s'ha anat acumulant al llarg dels anys. La ruptura o discontinuïtat de la roca rep el nom de falla i el punt on es produeix la ruptura es denomina hipocentre. El punt localitzat sobre l'escorça terrestre s'anomena epicentre.
Litosfera oceànica: Es aquella que està formada per escorça oceànica i una part del mantell superior. Constitueix els fons dels oceans i té un gruix mitjà de 65 Km, excepte a les Dorsals oceàniques on el gruix és menor.
Litosfera continental: Està formada per escorça continental i una part del mantell superior. Constitueix els continents i té un gruix mitjà de 120 Km
Les Plaques Tectòniques
Una placa tectònica o litosfèrica és una de les parts mòbils que formen la capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins una profunditat de 250 quilòmetres.
La tectònica de plaques és la teoria que explica l'estructura i dinàmica de la superfície de la Terra. Estableix que la litosfera, la porció superior més freda i rígida de la Terra, està fragmentada en una sèrie de plaques que es desplacen sobre el mantell terrestre. Aquesta teoria també descriu el moviment de les plaques, les seves direccions i interaccions. La litosfera terrestre està dividida en 12 grans plaques i en diverses plaques menors o microplaques. A les vores de les plaques es concentra activitat sísmica, volcànica i tectònica. Això dóna lloc a la formació de grans cadenes i conques.
Fins ara la Terra és l'únic planeta del Sistema Sola amb plaques tectòniques actives, encara que hi ha evidències que a Mart, Venus i algun dels satèl·lits galileans com Europa van ser tectònicament actius en temps remots.
La tectònica de plaques és la teoria que explica l'estructura i dinàmica de la superfície de la Terra. Estableix que la litosfera, la porció superior més freda i rígida de la Terra, està fragmentada en una sèrie de plaques que es desplacen sobre el mantell terrestre. Aquesta teoria també descriu el moviment de les plaques, les seves direccions i interaccions. La litosfera terrestre està dividida en 12 grans plaques i en diverses plaques menors o microplaques. A les vores de les plaques es concentra activitat sísmica, volcànica i tectònica. Això dóna lloc a la formació de grans cadenes i conques.
Fins ara la Terra és l'únic planeta del Sistema Sola amb plaques tectòniques actives, encara que hi ha evidències que a Mart, Venus i algun dels satèl·lits galileans com Europa van ser tectònicament actius en temps remots.
La reserva de la Biosfera a Delta de L'Ebre
Combinació dels valors naturals i el desenvolupament econòmic
La Reserva de la Biosfera no és cap figura de nova protecció, només requereix uns requisits mínims com és fer compatible la preservació dels valors naturals amb la presència humana i el desenvolupament econòmic del territori. Uns objectius que les Terres de l'Ebre, amb dos parcs naturals, compleix amb escreix.
Tot i que aquest dijous només se celebren unes jornades informatives amb la participació d'agents d'alguna de la quarantena de reserves de la biosfera que hi ha a l'Estat, des de la Generalitat es confia que, si hi ha voluntat, el procés està prou madur per prendre, en breu, una decisió. A partir que es decideixi presentar candidatura, el Govern la presentarà al comitè de reserves de la biosfera de l'Estat que ho portarà al comitè internacional de la Unesco que es reuneix dos cops l'any. Així, es calcula, que el procés per disposar d'aquesta figura podria durar un parell d'anys.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
